dimarts, 4 de juny del 2013

CASA DE LACTÀNCIA DE BARCELONA



Passejant per la Gran Via vaig trobar-me davant de l'edifici modernista de tons blaus, on va néixer la filla de la meva cosina. Parlo de més de 50 anys en rera quan aquesta casa encara era de maternitat. Aquest dia la vaig trobar tan bonica que m'he decidit a investigar sobre el seu passat.


Situada a La Gran Via de les Corts Catalanes n. 475-477 en el barri de l'eixample, rep el seu nom perquè va ser concebuda i utilitzada  com a lloc on

 les mares alletants oferien la seva llet als nadons aliens a canvi d'una remuneració econòmica.
Algunes de les dones que van tenir els seus fills en aquesta casa, asseguren, moltes d'elles, que triaven aquest centre municipal perquè se'ls administrava una substància amb efectes similars a l'anestesia, que reduïa el dolor del part.
Avui dia, la Casa de Lactància ja no atén nadons, es trasllada a l'altre extrem del nostre cicle vital: és una residència d'ancians.

L'edifici projectat per Antoni Falguera i Sivilla al 1908 fou acabat per Pere Falqués i Urpí al 1913.
Destaca el pati central decorat amb ceràmiques i coronat per una claraboia que aporta lluminositat.
El menjador on esmorzen, dinen i sopen els 63 residents del geriàtric era la sala de parts, decorat amb una gran vidriera de colors. El curiós d'aquest edifici és que a més de tenir una façana que crida l'atenció de vianants i turistes guarda una història que poques persones coneixen.
A la façana es veu amb detall l'escut de Barcelona i a sota una dona asseguda, representada com una reina al seu tro, alletant un nadó davant una fila de mares
amb altres nadons esperant el seu torn.


jo, com aquests nadons m'he nodrit durant aquest curs tan interessant que s'acaba, dels escrits de totes les companyes i companys GRACIES A TOTS !!! i a les estimades i grans mestres. Bon estiu, bones vacances i Visca Catalunya!!!!















dimarts, 28 de maig del 2013

CASES CERDÀ

Ildefons Cerdà

Els terrenys on se construïren les primeres cases Cerdà eren propietat de Josep Cerdà (cap parentiu amb Ildefons Cerdà). Eren cases que oferien una aparença modesta. Així i tot els experts que després estudiaren llur tipologia posen de relleu la extraordinària modernitat  de la distribució de les plantes, que amb una profunditat edificable de 10 metres permetia l'entrada del sol a totes les habitacions.

Les primeres quatre cases projectades seguint els paràmetres establerts pel  Pla Cerdà, ocuparen les quatre cantonades de la cruïlla Roger de Lluria-Concell de Cent i van ser bastides a l'entorn de 1882.                                                         

De les quatre cases originals, només en queda una a la cantonada superior esquerra. que va tenir la sort de beneficiar-se  de la nova tendència de la preservació de façanes, per lo qual, avui podem gaudir  d'una mostra de l'edifici de l'actual "quadrat d'or", encara que l'interior no hi tingui res a veure.
La casa  del n. 340 es caracteritza per tenir tot el parament cec ornamentat amb esgrafiats i elements arquitectònics de tipus clàssic.

Jo, encara recordo la casa buida molt deteriorada on hi sobrevivia una botiga de bosses i un sabater.

La primera casa a desaparèixer fou la de la cantonada inferior dreta als 60 i les altres dos van aguantar fins les dues dècades finals del segle XX. reformades modernament.


dimarts, 14 de maig del 2013

CASES AMB ENCANT

                                       

                                           DUES CURIOSITATS


Avui, escric sobre dues curiositats que m'he trobat tot cercant informació per la nova entrada. Pot ser que no per tothom sigui una novetat, sobretot pels molt aficionats a la fotografia, però per a mi que ho desconeixia m'ha semblat interessant publicar-ho.

          PRIMERA CASA PARTICULAR DE BARCELONA



La fotografia, realitzada a principis del segle XX, mostra una casa particular que va ser aixecada en el segle XIV. 
És un exemple ben indicatiu de la manera de construir de l'època. En el segle XVIII suportà algunes modificacions, però malgrat estar mal conservada ha arribat fins als nostres dies i pot ser contemplada al n. 4 del carrer de Les Basses de Sant Pere.

Autor Lluis Permanyer ( article i fotografia de La Vanguardia)
desconec la data de l'edició)


                              PRIMERA FOTOGRAFIA



Barcelona, va ser escenari privilegiat de la primera fotografia feta a Espanya, l'any 1838.
Tot i no conservar el document gràfic, si que s'en conserva la  càmera i la placa commemorativa que ho testimonia.
L'artífex d'aquesta fita històrica va ser Ramon Alabern i Cases, que va decidir fotografiar la palça Pla de Palau de Barcelona amb un enquadrament que agafava una vista de l'edifici de La LLotja i la casa Xifré. Es calcula que va tardar uns 22 minuts a realitzar-la.

L'experiment va ser anunciat amb bombos i platerets.



Plaça Pla de Palau  1859

    


                              


dimarts, 7 de maig del 2013

CASES AMB ENCANT


                      
                       TORRE BELLESGUARD

Un dels menys coneguts i simbòlics edificis d'Antoni Gaudí a Barcelona és la Torre Bellesguard, també coneguda com a Casa Figueras, projectada i construïda entre el 1900 i 1917´
ubicada al peu de la montànya del Tibidabo, carrer Bellesguard n.16 - 20.

baixos finca
Antoni Gaudí va rebre l'encàrrec de Maria Segués, vídua de Jaume Figueras. Al lloc escollit hi havia restes d'un palau del segle XV, que l'últim rei de la dinastia catalana, Martí 
l'Humà havia adoptat com a residència estival l'any 1410.
Maqueta Beelsguard

Aquest origen medieval va ser usat per Gaudí com element d'inspiració i l'arquitecte va aprofitar-ne algunes de les restes(parets, patí etc...) per construir el nou Bellesguard.

L'edifici, construït amb pedra i maó, te més projecció vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncocònica coronada amb la creu de quatre braços tan típica de Gaudí, ornada amb ceràmica, mostrant els colors de la bandera catalana en homenatge a Martí l'Humà.
Torre troncocònica
Les innovadores golfes amb els seus arcs de maó poden considerar-se un assaig de les posteriors golfes de la casa Batlló, 1904 , la Pedrera, 1906 i la de les Teresianes del carrer Ganduixer.Els mosaics son dibuixats per Domènec Segrañes i juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edifici.

Al 1909, Gaudí deixà l'obra que va ser completada per Domènec Segrañes.

El Bellesguard, va ser declarat Bé Cultural d'Interés Nacional el 24 de juliol de 1969.

Interior

dimarts, 9 d’abril del 2013

CASES AMB ENCANT



                              
                      CASA MANUEL ROCAMORA




Palauet Rocamora

La casa Manuel Rocamora, està ubicada en la què fou la seva residencia habitual des de 1935, un paluet isabelí del carrer Ballester n.12, al barri del Putxet de Barcelona.
L'edifici ha estat objecte d'una profunda rehabilitació, gracies a la qual ha recuperat el seu esplendor original.
El jardí de la casa, és un agradable racó  amb altes palmeres i un estany central
jardí

Manuel Rocamora i Vidal dedicà la seva vida a una col·lecció poc coneguda que es conserva a la que fou casa seva, on actualment hi ha la seu de la Fundació que porta el seu nom.
                                                                                      
biblioteca
A la planta baixa de la casa hi ha una doble sala que va fer les funcions de biblioteca particular on  Manuel Rocamora,passava la major part del dia. A l'escala que va al primer pis s'hi pot veure alguns gravats entre ells el mapa de Catalunya de Mercator i els de Rigaud amb Barcelona assetjada per les tropes borbòniques, el setembre de 1714.
Interior del palauet

La seva col·lecció consta d'un patrimoni artístic variat i complert, ceràmica, dibuixos i gravats, mobles del segle XVII i XVIII, nines de porcellana, etc...així com la destacada col·lecció de retrats de Ramón Cases, amb qui els Rocamora estaven emparentats. També hi ha autèntiques curiositats, com el model a escala del Monument a Colom de Barcelona.