CASA BRUNO CUADROS

Sempre m'ha cridat l'atenció la quantitat de dragons que apareixen en la decoració de façanes, cornises, balcons, llànties, llindes i picaportes. El dragó és un animal mitològic que apareix en varies cultures, representat en diverses formes i unit a diferents simbolismes.
 Els dragons Europeus, la majoria són malèvols i els orientals són vistos com sers benèvols que encarnen la saviesa i el coneixement, també guardians de tresors i monstres devoradors que han de ser vençuts.
Barcelona és la ciutat occidental en major número de dragons. Destaca l'Eixample seguit de Ciutat Vella, però el més interessant és que en qualsevol lloc de la ciutat pot aparèixer un dragó de manera imprevista, sempre ferotge, temible i amenaçador. 
L'explosió de la seva presència arriba amb el modernisme i la seva imatge es mou entre el gòtic i l'exòtic. Degut a l'interès de la burgesia catalana de l'època per lo exòtic s'explica  la seva existència

Les Rambles, el nostre passeig més emblemàtic és una caixa de sorpreses. Arribant al Pla de la Boqueria ens trobem amb la Casa Bruno Cuadros coneguda com La Casa dels Paraigües. És un edifici d'estil eclèctic, construit a l'any 1858 i remodelat el 1883 per l'arquitecte Josep Vilaseca. Destaquen les seves originals façanes amb detalls orientals i barrocs com les ombrel·les i ventalls de ferro fos entre els balcons. El més interessant però és un dragó xinès a la cantonada que sobresurt de la façana i que sosté una farola de la que penja un paraigües,  utilitzat com a reclam comercial de la botiga. Els balcons i la galeria del darrer pis son plens de referencies egípcies. 

A la botiga l'orientalisme n'impregna l'exterior, caracteritzat per treballs de fusteria, vidres acolorits i  pintures amb personatges extrets de làmines japoneses.


Després de les reformes del 1980, al local de la vistosa paraigüeria s'hi va instal·lar una sucursal bancaria.

                                                  

                                                     

Porta Est, entrada Facultat de Farmàcia

                        PORTAL GAUDÍ


 Anant cap el Camp del Barça per l' avinguda Joan XXIII, sempre miro el portal tan bonic que hi ha a l'entrada de la Facultat de Farmàcia, la primera que s'instal·là a la zona Universitària´i la única que té com a logotip identificatiu la porta de Gaudí que correspon a l'antiga finca Güell.                   

Eusebi Güell encarregà a Gaudi la realització de diverses obres a la finca que tenia entre Les Corts i Sarrià, unió de tres terrenys coneguts com Can Feliu -can Baldiró i can Cuyàs de la Riera, amb unes 30 hectàrees en total.

L'encàrrec consistí en la reforma de la casa, construir un mur de tanca, els pavellons de porteria , les cavallerisses, una font i la capella de la casa-residència..

El mur el realitzà  amb tres portes, la principal al Nord, la  de la Facultat de Biologia al sud i la de la  Facultat de Farmàcia, a l'Est . El  material emprat és el  maó vist tan per les portes com per  el desaparegut mur. La reixa de ferro forjat, conservada al museu Gaudí, estava flanquejada per dos cossos simètrics rematats per merlets sobre els quals es combina la ceràmica de colors blanc i verd . 

La porta  Est, que és la que jo acostumo a veure, era secundaria, i està emmarcada per dos pilars acabats amb pinacles, units per un arc rebaixat sobre impostes i coronats per merlets recoberts per rajoles de ceràmica vidriada, combinant el blanc i el marró.

Porta sud Facultat de Biologia

                                                                   
                                                   

                                                       



                                               EL TEMPLET DEL CARRER BAILÈN

Durant la meva infantesa, vivia a la dreta de l'Eixample, prop de la plaça Tetuan. Tot sovint passava pel carrer Bailèn i em cridava l'atenció un edifici fosc, diferent de tots els que l'envoltaven. No era una església ni un palau però m'impressionava el seu aspecte misteriós.
Tant és així que avui  en veure'l, després de molts anys, he decidit investigar que caram és aquest obscur edifici.

Resulta que la seva historia no té res de misteriosa malgrat el seu aspecte, ans al contrari,
és ben transparent.

 Els germans Francesc i Josep Masriera Manovens orfebres , joiers i grans afeccionats a la pintura,molt populars en la seva època, el seu estatus els hi va permetre construir una casa taller al seu gust, un edifici en forma de temple clàssic amb columnes corínties. Fou creat per Josep Vilaseca, un dels arquitectes més interessants del pre-modernisme autor entre altres obres de l'Arc de Triomf de Barcelona.

 Lluís Masriera Rosés, fill de Josep Masriera, famós com a joier modernista, superant al seu pare i oncle, era un gran afeccionat al teatre i reconvertí l'estudi en la Sala Studium dedicada sobre tot a les representacions teatrals d'amateurs i afeccionats.

 Actualment hi viu una congregació religiosa de nom LA PETITA COMPANYIA DEL COR EUCARÍSTIC DE JESÚS.

D'aprop es pot apreciar que el lloc està molt ben cuidat malgrat el seu aspecte decadent.

1888 taller Masriera c. Bailen encara sense construccions

Francesc i Josep Masriera Manovens, orfebres i pintors, en Josep també acadèmic de Ciencies i Arts desde 1873 i de Belles Arts des de 1882

Lluis Masriera Rosés 1872 -1958. Figura de referència en el món cultural barceloní

Josep Vilaseca  1848- 1910 arquitecte´és el més pur representant del pre-modernisme

Localització, carrer Bailen 70-72

interior del taller de joieria, orfebreria i argenteria

                                                         CAN MIRALLETES


Amagat en un parc, ben proper a l'hospital de Sant Pau,els jardins de Can Miralletes, acullen l'últim mas del barri de Camp de L'Arpa.

Les movilitzacions veïnals, un cop més, van aconseguir que no anés a terra aquesta masia datada del 1736. Ara ha sofert una molt bona restauració convertint-se en un acollidor restaurant de dues plantes i terrassa amb sostre inclinat i bigues autèntiques, conservant el nom del casalot ,      
 "Can Miralletes"  .

Al seu voltant, on abans tot eren camps hi ha un ampli espai per passejar, uns jardins amb pèrgola inclosa d'on pengen arraïmades les glicines donant-li un aspecte molt poètic

A partir dels últims decennis del segle XX, el barri de Camp de L'Arpa, ha modificat progressivament la seva fesomia industrial i obrera convertint-se en còmodes àrees residencials envoltades pels testimonis del passat, com ara el mas i el parc de Can Miralletes .

La calma del món rural en un entorn urbà.

Ubicació: Entre carrer Sant Antoni Mª Claret, carrer Industria i carrer Conca

   Barri abans la Reforma

L'Anna, en el seu comentari es pregunta com devia ser el barri a l'entorn de la Via Laietana abans la Reforma, i he trobat aquestes fotografies

Plaça Junqueres abans d'obrir el primer tram

carrers desapareguts

Plaça de l'oli

Plaça San Sebastià, final Via Laietana

Carrer Comtal

CASA DE LA SEDA

                                        LA CASA DE LA SEDA

L’obertura de la Via laietana s’inicià l’any 1907, recuperant la idea d’Ildefons Cerdà d’obrir diverses vies ràpides per poder connectar l’Eixample amb el port. De  les previstes, només aquesta fou realitzada i amb notòries modificacions. La desaparició  d’important patrimoni en obrir el nou carrer va aixecar nombroses protestes que determinaren la modificació posterior en alguns trams, com per exemple la motivada  precisament, per salvar la Casa del Gremi dels Velers.

La Casa del Gremi de Velers o Casa de la Seda, fou construïda entre 1758 i 1763 com a seu del Gremi de teixidors de vels o robes de seda a mà. Des de 1553 ja existia a Barcelona, però al experimentar una gran expansió degut al creixement de la demanda de veles de seda per l’augment del trànsit marítim a finals del segle XVII, va donar origen a la construcció d’un local propi situat entre la Via Laietana, el carrer SanPere Més Alt i la plça Lluis Milleta. 

Aquest edifici és un dels pocs testimonis, que ens ha arribat de l’edificació gremial del segle XVIII. Les obres foren encarregades al mestre de cases Joan Garrido.  En el 1928 va ser ampliat per l’arquitecte Jeroni Martorell, seguint els mateixos caràcters estilístics.

La planta principal encara avui pertany al gremi, Col•legi de l’Art Major de la Seda, mentre que les altres són utilitzades com habitatges particulars.

Entre els elements decoratius de l’exterior destaquen  els esgrafiats amb representacions  clàssiques de cariàtides i atlants. Aquesta ornamentació mural molt utilitzada en segle XVIII, consisteix  en el traçat de dibuixos fent saltar l’últim recobriment i deixant al descobert l’anterior, d’un altre color.

Al balcó de la cantonada, una capella protegeix  a la patrona del gremi, la Verge dels Àngels, obre de l’escultor Joan Enrich.

En els últims anys l’edifici ha estat rehabilitat integrament., les dependències del col•legi , totes les sales i salons, mobiliari i fusteries, tapisseries i  pergamins i a l’exterior de l’edifici la neteja i restauració de les façanes.

PALAU MOXÓ

CASES INTERESSANTS DE BARCELONA

PALAU MOXÓ

Quan vénen forasters a casa i volen conèixer Barcelona, molts barcelonins ens adonem de la ciutat tan fantàstica que tenim i seguim descobrint-la.

Ahir passejant per la plaça Sant Jaume varem anar a parar a la Plaça Sant Just i Pastor  i en el n. 4 vàrem tenir l’oportunitat de visitar el Palau Moxó. Quina meravella!.

És una joia del barroc al cor de Ciutat Vella, l’únic palau privat barceloní del segle XVIII que encara conserva el seu mobiliari clàssic i interiors originals, ja que en  la majoria de cases palau de Barcelona foren destruïts  durant la guerra civil espanyola.

Des de la seva construcció, dirigida pel mestre d’obres de la Catedral de Barcelona , Francesc Mestres, pertany al mateix llinatge familiar, “la família Moxó”. L’actual propietari,  Francisco de Asis Moxó, és el desè baró de Montcortés i el tercer marquès de Sant Mori. Avui, la seva germana, Inés viu a les estances privades del Palau, però la part pública està disponible per esdeveniments i visites.

CASES AMB ENCANT DE BARCELONA

La Carme Codorniu comença un nou blog que serà molt interessant