EL TEMPLET DEL CARRER BAILÈN

Durant la meva infantesa, vivia a la dreta de l'Eixample, prop de la plaça Tetuan. Tot sovint passava pel carrer Bailèn i em cridava l'atenció un edifici fosc, diferent de tots els que l'envoltaven. No era una església ni un palau però m'impressionava el seu aspecte misteriós.
Tant és així que avui  en veure'l, després de molts anys, he decidit investigar que caram és aquest obscur edifici.

Resulta que la seva historia no té res de misteriosa malgrat el seu aspecte, ans al contrari,
és ben transparent.

 Els germans Francesc i Josep Masriera Manovens orfebres , joiers i grans afeccionats a la pintura,molt populars en la seva època, el seu estatus els hi va permetre construir una casa taller al seu gust, un edifici en forma de temple clàssic amb columnes corínties. Fou creat per Josep Vilaseca, un dels arquitectes més interessants del pre-modernisme autor entre altres obres de l'Arc de Triomf de Barcelona.

 Lluís Masriera Rosés, fill de Josep Masriera, famós com a joier modernista, superant al seu pare i oncle, era un gran afeccionat al teatre i reconvertí l'estudi en la Sala Studium dedicada sobre tot a les representacions teatrals d'amateurs i afeccionats.

 Actualment hi viu una congregació religiosa de nom LA PETITA COMPANYIA DEL COR EUCARÍSTIC DE JESÚS.

D'aprop es pot apreciar que el lloc està molt ben cuidat malgrat el seu aspecte decadent.

1888 taller Masriera c. Bailen encara sense construccions

Francesc i Josep Masriera Manovens, orfebres i pintors, en Josep també acadèmic de Ciencies i Arts desde 1873 i de Belles Arts des de 1882

Lluis Masriera Rosés 1872 -1958. Figura de referència en el món cultural barceloní

Josep Vilaseca  1848- 1910 arquitecte´és el més pur representant del pre-modernisme

Localització, carrer Bailen 70-72

interior del taller de joieria, orfebreria i argenteria

                                                         CAN MIRALLETES


Amagat en un parc, ben proper a l'hospital de Sant Pau,els jardins de Can Miralletes, acullen l'últim mas del barri de Camp de L'Arpa.

Les movilitzacions veïnals, un cop més, van aconseguir que no anés a terra aquesta masia datada del 1736. Ara ha sofert una molt bona restauració convertint-se en un acollidor restaurant de dues plantes i terrassa amb sostre inclinat i bigues autèntiques, conservant el nom del casalot ,      
 "Can Miralletes"  .

Al seu voltant, on abans tot eren camps hi ha un ampli espai per passejar, uns jardins amb pèrgola inclosa d'on pengen arraïmades les glicines donant-li un aspecte molt poètic

A partir dels últims decennis del segle XX, el barri de Camp de L'Arpa, ha modificat progressivament la seva fesomia industrial i obrera convertint-se en còmodes àrees residencials envoltades pels testimonis del passat, com ara el mas i el parc de Can Miralletes .

La calma del món rural en un entorn urbà.

Ubicació: Entre carrer Sant Antoni Mª Claret, carrer Industria i carrer Conca

   Barri abans la Reforma

L'Anna, en el seu comentari es pregunta com devia ser el barri a l'entorn de la Via Laietana abans la Reforma, i he trobat aquestes fotografies

Plaça Junqueres abans d'obrir el primer tram

carrers desapareguts

Plaça de l'oli

Plaça San Sebastià, final Via Laietana

Carrer Comtal

CASA DE LA SEDA

                                        LA CASA DE LA SEDA

L’obertura de la Via laietana s’inicià l’any 1907, recuperant la idea d’Ildefons Cerdà d’obrir diverses vies ràpides per poder connectar l’Eixample amb el port. De  les previstes, només aquesta fou realitzada i amb notòries modificacions. La desaparició  d’important patrimoni en obrir el nou carrer va aixecar nombroses protestes que determinaren la modificació posterior en alguns trams, com per exemple la motivada  precisament, per salvar la Casa del Gremi dels Velers.

La Casa del Gremi de Velers o Casa de la Seda, fou construïda entre 1758 i 1763 com a seu del Gremi de teixidors de vels o robes de seda a mà. Des de 1553 ja existia a Barcelona, però al experimentar una gran expansió degut al creixement de la demanda de veles de seda per l’augment del trànsit marítim a finals del segle XVII, va donar origen a la construcció d’un local propi situat entre la Via Laietana, el carrer SanPere Més Alt i la plça Lluis Milleta. 

Aquest edifici és un dels pocs testimonis, que ens ha arribat de l’edificació gremial del segle XVIII. Les obres foren encarregades al mestre de cases Joan Garrido.  En el 1928 va ser ampliat per l’arquitecte Jeroni Martorell, seguint els mateixos caràcters estilístics.

La planta principal encara avui pertany al gremi, Col•legi de l’Art Major de la Seda, mentre que les altres són utilitzades com habitatges particulars.

Entre els elements decoratius de l’exterior destaquen  els esgrafiats amb representacions  clàssiques de cariàtides i atlants. Aquesta ornamentació mural molt utilitzada en segle XVIII, consisteix  en el traçat de dibuixos fent saltar l’últim recobriment i deixant al descobert l’anterior, d’un altre color.

Al balcó de la cantonada, una capella protegeix  a la patrona del gremi, la Verge dels Àngels, obre de l’escultor Joan Enrich.

En els últims anys l’edifici ha estat rehabilitat integrament., les dependències del col•legi , totes les sales i salons, mobiliari i fusteries, tapisseries i  pergamins i a l’exterior de l’edifici la neteja i restauració de les façanes.