FARMÀCIA  BOLÓS

És un plaer passejar per la Rambla de Catalunya de la nostra ciutat. Sempre quedo embadalida davant la farmàcia Bolós, una de les més ben conservades de l'època modernista, considerada com una joia decorativa i que tants records m'aporta

El Dr. Pera Giralt, metja de capçalera de la família i a qui jo dec la vida, m'enviava sempre que calia a aquesta farmàcia perquè ja era de les poques que preparaven les "fórmules magistrals" que ell em receptava. La seva filla Anna Maria, també farmacèutica es casà amb Jordi Bolós pare de l'actual propietari de la farmàcia i que constitueix la 17ª generació d'aquesta nissaga.

La farmàcia ubicada a la Rambla de Catalunya número 77, es va obrir al públic el 11 de gener de 1902. El seu fundador, el farmacèutic Antoni Novellas i Roig  la va vendre al farmacéutic Antoni Bolós i Vayreda el 25 de gener de 1927 per 50.000 ptas.(300 euros actuals).
El Sr. Antoni de Bolós la traspassà al seu fill Jordi Bolós i Capdevila  i aquest a l'actual propietari Jordi Bolós Giralt.

                                                             

El primer propietari, encarregà la decoració de la farmàcia  a l'arquitecte Antoni Falguera i Sivilla. La porta d'accés està formada per tres panells de fusta amb vidre emplomat representant el dibuix 
d'un taronger. A l'interior malgrat les reformes, es conserven en excel·lent estat les vitrines i el taulell de caoba, les pintures murals del sostre i els vitralls modernistes de l'època original.

                                                    

              

          CAN  MESTRES

                                                        

Aquesta antiga masia del segle XVI, reformada al segle XVIII, situada a l'avinguda de Vallvidrera n. 25- 27, barri de Sarrià de   Barcelona, es composa d'un cos central amb construccions afegides a diferents nivells, algun dels quals formen terrasses. La coberta és a dues aigües trencades amb sector de terrat amb balustrada.

La façana té obertures en forma de balcons i altres amb finestrals.

Quan fou sotmesa a la reforma, les façanes foren decorades amb  alegres esgrafiats. Està envoltada per un jardí i protegida per una tanca exterior.

El seu últim propietari, fou el doctor Agustí Pedro i Pons, creador de la Gran Escola de Medicina Catalana en la segona meitat del segle XX. En els seus últims anys anava a estudiar i dormir a la finca.

PORXADA I RELLOTGE DE SOL

MÀQUINA RAIG X ANYS 20, PROPIETAT Dr, A. PEDRO I PONS

En el seu testament el doctor Agustí Pedro i Pons hi va instituir la Fundació creada l'any 1971 com hereva universal i la va dotar amb una part important dels seus béns.

La finalitat de la Fundació és la concessió d'ajuts per la ampliació d'estudis en l'àmbit de la medicina, ciències experimentals, lletres i música

CASA DEL DR. SASTRE I MARQUÈS

                                                 

                                      CASA DEL DR. SASTRE I MARQUÈS


Quan escric sobre CASES AMB ENCANT, m'agradaria no solament parlar de la seva meravellosa arquitectura, també voldria escriure  la historia dels seus habitants perquè crec que les cases tenen vida i son testimoni del passat. Però això, no sempre és possible.

 Us recordeu del sucre del Dr. Sastre i Marquès? Segur que els de la meva generació si el recorden. La mare, solia donar-me'n amb una cullereta molt petita quan creia que tenia cucs.
Va ser aquest farmacèutic de Ciutat Vella, professional de molta anomenada  per les seves formules magistrals i que formava part de la burgesia catalana de finals del segle XlX qui va crear aquest medicament.

Quan jo anava sovint a Sarrià, solia passar per davant d'aquesta casa de petites dimensions, senzilla, de planta quadrada que no amaga els seus trets distintius del modernisme. El seu arquitecte Josep Puig i Cadafalch, combina el maó vista amb els estucats de cals, els esgrafiats i la rajola de ceràmica vidriada. Cal destacar la glorieta de l'angle del jardí. Aquesta i la casa en general presenten una forta semblança amb la casa que fou residència d'estiu de l'arquitecta a la seva ciutat natal d'Argentona.

                                                             

És molt curiós el detall que va tenir l'arquitecte de l'edifici construit al costat   de la casa, al col·locar rajoles similars a totes les finestres de manera que el bloc d'habitatges dialogués amb la casa i així esmorteir l'evident impacte que el seu volum i proximitat produeix