dimarts, 28 de maig del 2013

CASES CERDÀ

Ildefons Cerdà

Els terrenys on se construïren les primeres cases Cerdà eren propietat de Josep Cerdà (cap parentiu amb Ildefons Cerdà). Eren cases que oferien una aparença modesta. Així i tot els experts que després estudiaren llur tipologia posen de relleu la extraordinària modernitat  de la distribució de les plantes, que amb una profunditat edificable de 10 metres permetia l'entrada del sol a totes les habitacions.

Les primeres quatre cases projectades seguint els paràmetres establerts pel  Pla Cerdà, ocuparen les quatre cantonades de la cruïlla Roger de Lluria-Concell de Cent i van ser bastides a l'entorn de 1882.                                                         

De les quatre cases originals, només en queda una a la cantonada superior esquerra. que va tenir la sort de beneficiar-se  de la nova tendència de la preservació de façanes, per lo qual, avui podem gaudir  d'una mostra de l'edifici de l'actual "quadrat d'or", encara que l'interior no hi tingui res a veure.
La casa  del n. 340 es caracteritza per tenir tot el parament cec ornamentat amb esgrafiats i elements arquitectònics de tipus clàssic.

Jo, encara recordo la casa buida molt deteriorada on hi sobrevivia una botiga de bosses i un sabater.

La primera casa a desaparèixer fou la de la cantonada inferior dreta als 60 i les altres dos van aguantar fins les dues dècades finals del segle XX. reformades modernament.


dimarts, 14 de maig del 2013

CASES AMB ENCANT

                                       

                                           DUES CURIOSITATS


Avui, escric sobre dues curiositats que m'he trobat tot cercant informació per la nova entrada. Pot ser que no per tothom sigui una novetat, sobretot pels molt aficionats a la fotografia, però per a mi que ho desconeixia m'ha semblat interessant publicar-ho.

          PRIMERA CASA PARTICULAR DE BARCELONA



La fotografia, realitzada a principis del segle XX, mostra una casa particular que va ser aixecada en el segle XIV. 
És un exemple ben indicatiu de la manera de construir de l'època. En el segle XVIII suportà algunes modificacions, però malgrat estar mal conservada ha arribat fins als nostres dies i pot ser contemplada al n. 4 del carrer de Les Basses de Sant Pere.

Autor Lluis Permanyer ( article i fotografia de La Vanguardia)
desconec la data de l'edició)


                              PRIMERA FOTOGRAFIA



Barcelona, va ser escenari privilegiat de la primera fotografia feta a Espanya, l'any 1838.
Tot i no conservar el document gràfic, si que s'en conserva la  càmera i la placa commemorativa que ho testimonia.
L'artífex d'aquesta fita històrica va ser Ramon Alabern i Cases, que va decidir fotografiar la palça Pla de Palau de Barcelona amb un enquadrament que agafava una vista de l'edifici de La LLotja i la casa Xifré. Es calcula que va tardar uns 22 minuts a realitzar-la.

L'experiment va ser anunciat amb bombos i platerets.



Plaça Pla de Palau  1859

    


                              


dimarts, 7 de maig del 2013

CASES AMB ENCANT


                      
                       TORRE BELLESGUARD

Un dels menys coneguts i simbòlics edificis d'Antoni Gaudí a Barcelona és la Torre Bellesguard, també coneguda com a Casa Figueras, projectada i construïda entre el 1900 i 1917´
ubicada al peu de la montànya del Tibidabo, carrer Bellesguard n.16 - 20.

baixos finca
Antoni Gaudí va rebre l'encàrrec de Maria Segués, vídua de Jaume Figueras. Al lloc escollit hi havia restes d'un palau del segle XV, que l'últim rei de la dinastia catalana, Martí 
l'Humà havia adoptat com a residència estival l'any 1410.
Maqueta Beelsguard

Aquest origen medieval va ser usat per Gaudí com element d'inspiració i l'arquitecte va aprofitar-ne algunes de les restes(parets, patí etc...) per construir el nou Bellesguard.

L'edifici, construït amb pedra i maó, te més projecció vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncocònica coronada amb la creu de quatre braços tan típica de Gaudí, ornada amb ceràmica, mostrant els colors de la bandera catalana en homenatge a Martí l'Humà.
Torre troncocònica
Les innovadores golfes amb els seus arcs de maó poden considerar-se un assaig de les posteriors golfes de la casa Batlló, 1904 , la Pedrera, 1906 i la de les Teresianes del carrer Ganduixer.Els mosaics son dibuixats per Domènec Segrañes i juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edifici.

Al 1909, Gaudí deixà l'obra que va ser completada per Domènec Segrañes.

El Bellesguard, va ser declarat Bé Cultural d'Interés Nacional el 24 de juliol de 1969.

Interior