dimarts, 4 de juny del 2013

CASA DE LACTÀNCIA DE BARCELONA



Passejant per la Gran Via vaig trobar-me davant de l'edifici modernista de tons blaus, on va néixer la filla de la meva cosina. Parlo de més de 50 anys en rera quan aquesta casa encara era de maternitat. Aquest dia la vaig trobar tan bonica que m'he decidit a investigar sobre el seu passat.


Situada a La Gran Via de les Corts Catalanes n. 475-477 en el barri de l'eixample, rep el seu nom perquè va ser concebuda i utilitzada  com a lloc on

 les mares alletants oferien la seva llet als nadons aliens a canvi d'una remuneració econòmica.
Algunes de les dones que van tenir els seus fills en aquesta casa, asseguren, moltes d'elles, que triaven aquest centre municipal perquè se'ls administrava una substància amb efectes similars a l'anestesia, que reduïa el dolor del part.
Avui dia, la Casa de Lactància ja no atén nadons, es trasllada a l'altre extrem del nostre cicle vital: és una residència d'ancians.

L'edifici projectat per Antoni Falguera i Sivilla al 1908 fou acabat per Pere Falqués i Urpí al 1913.
Destaca el pati central decorat amb ceràmiques i coronat per una claraboia que aporta lluminositat.
El menjador on esmorzen, dinen i sopen els 63 residents del geriàtric era la sala de parts, decorat amb una gran vidriera de colors. El curiós d'aquest edifici és que a més de tenir una façana que crida l'atenció de vianants i turistes guarda una història que poques persones coneixen.
A la façana es veu amb detall l'escut de Barcelona i a sota una dona asseguda, representada com una reina al seu tro, alletant un nadó davant una fila de mares
amb altres nadons esperant el seu torn.


jo, com aquests nadons m'he nodrit durant aquest curs tan interessant que s'acaba, dels escrits de totes les companyes i companys GRACIES A TOTS !!! i a les estimades i grans mestres. Bon estiu, bones vacances i Visca Catalunya!!!!















dimarts, 28 de maig del 2013

CASES CERDÀ

Ildefons Cerdà

Els terrenys on se construïren les primeres cases Cerdà eren propietat de Josep Cerdà (cap parentiu amb Ildefons Cerdà). Eren cases que oferien una aparença modesta. Així i tot els experts que després estudiaren llur tipologia posen de relleu la extraordinària modernitat  de la distribució de les plantes, que amb una profunditat edificable de 10 metres permetia l'entrada del sol a totes les habitacions.

Les primeres quatre cases projectades seguint els paràmetres establerts pel  Pla Cerdà, ocuparen les quatre cantonades de la cruïlla Roger de Lluria-Concell de Cent i van ser bastides a l'entorn de 1882.                                                         

De les quatre cases originals, només en queda una a la cantonada superior esquerra. que va tenir la sort de beneficiar-se  de la nova tendència de la preservació de façanes, per lo qual, avui podem gaudir  d'una mostra de l'edifici de l'actual "quadrat d'or", encara que l'interior no hi tingui res a veure.
La casa  del n. 340 es caracteritza per tenir tot el parament cec ornamentat amb esgrafiats i elements arquitectònics de tipus clàssic.

Jo, encara recordo la casa buida molt deteriorada on hi sobrevivia una botiga de bosses i un sabater.

La primera casa a desaparèixer fou la de la cantonada inferior dreta als 60 i les altres dos van aguantar fins les dues dècades finals del segle XX. reformades modernament.


dimarts, 14 de maig del 2013

CASES AMB ENCANT

                                       

                                           DUES CURIOSITATS


Avui, escric sobre dues curiositats que m'he trobat tot cercant informació per la nova entrada. Pot ser que no per tothom sigui una novetat, sobretot pels molt aficionats a la fotografia, però per a mi que ho desconeixia m'ha semblat interessant publicar-ho.

          PRIMERA CASA PARTICULAR DE BARCELONA



La fotografia, realitzada a principis del segle XX, mostra una casa particular que va ser aixecada en el segle XIV. 
És un exemple ben indicatiu de la manera de construir de l'època. En el segle XVIII suportà algunes modificacions, però malgrat estar mal conservada ha arribat fins als nostres dies i pot ser contemplada al n. 4 del carrer de Les Basses de Sant Pere.

Autor Lluis Permanyer ( article i fotografia de La Vanguardia)
desconec la data de l'edició)


                              PRIMERA FOTOGRAFIA



Barcelona, va ser escenari privilegiat de la primera fotografia feta a Espanya, l'any 1838.
Tot i no conservar el document gràfic, si que s'en conserva la  càmera i la placa commemorativa que ho testimonia.
L'artífex d'aquesta fita històrica va ser Ramon Alabern i Cases, que va decidir fotografiar la palça Pla de Palau de Barcelona amb un enquadrament que agafava una vista de l'edifici de La LLotja i la casa Xifré. Es calcula que va tardar uns 22 minuts a realitzar-la.

L'experiment va ser anunciat amb bombos i platerets.



Plaça Pla de Palau  1859

    


                              


dimarts, 7 de maig del 2013

CASES AMB ENCANT


                      
                       TORRE BELLESGUARD

Un dels menys coneguts i simbòlics edificis d'Antoni Gaudí a Barcelona és la Torre Bellesguard, també coneguda com a Casa Figueras, projectada i construïda entre el 1900 i 1917´
ubicada al peu de la montànya del Tibidabo, carrer Bellesguard n.16 - 20.

baixos finca
Antoni Gaudí va rebre l'encàrrec de Maria Segués, vídua de Jaume Figueras. Al lloc escollit hi havia restes d'un palau del segle XV, que l'últim rei de la dinastia catalana, Martí 
l'Humà havia adoptat com a residència estival l'any 1410.
Maqueta Beelsguard

Aquest origen medieval va ser usat per Gaudí com element d'inspiració i l'arquitecte va aprofitar-ne algunes de les restes(parets, patí etc...) per construir el nou Bellesguard.

L'edifici, construït amb pedra i maó, te més projecció vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncocònica coronada amb la creu de quatre braços tan típica de Gaudí, ornada amb ceràmica, mostrant els colors de la bandera catalana en homenatge a Martí l'Humà.
Torre troncocònica
Les innovadores golfes amb els seus arcs de maó poden considerar-se un assaig de les posteriors golfes de la casa Batlló, 1904 , la Pedrera, 1906 i la de les Teresianes del carrer Ganduixer.Els mosaics son dibuixats per Domènec Segrañes i juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edifici.

Al 1909, Gaudí deixà l'obra que va ser completada per Domènec Segrañes.

El Bellesguard, va ser declarat Bé Cultural d'Interés Nacional el 24 de juliol de 1969.

Interior

dimarts, 9 d’abril del 2013

CASES AMB ENCANT



                              
                      CASA MANUEL ROCAMORA




Palauet Rocamora

La casa Manuel Rocamora, està ubicada en la què fou la seva residencia habitual des de 1935, un paluet isabelí del carrer Ballester n.12, al barri del Putxet de Barcelona.
L'edifici ha estat objecte d'una profunda rehabilitació, gracies a la qual ha recuperat el seu esplendor original.
El jardí de la casa, és un agradable racó  amb altes palmeres i un estany central
jardí

Manuel Rocamora i Vidal dedicà la seva vida a una col·lecció poc coneguda que es conserva a la que fou casa seva, on actualment hi ha la seu de la Fundació que porta el seu nom.
                                                                                      
biblioteca
A la planta baixa de la casa hi ha una doble sala que va fer les funcions de biblioteca particular on  Manuel Rocamora,passava la major part del dia. A l'escala que va al primer pis s'hi pot veure alguns gravats entre ells el mapa de Catalunya de Mercator i els de Rigaud amb Barcelona assetjada per les tropes borbòniques, el setembre de 1714.
Interior del palauet

La seva col·lecció consta d'un patrimoni artístic variat i complert, ceràmica, dibuixos i gravats, mobles del segle XVII i XVIII, nines de porcellana, etc...així com la destacada col·lecció de retrats de Ramón Cases, amb qui els Rocamora estaven emparentats. També hi ha autèntiques curiositats, com el model a escala del Monument a Colom de Barcelona.

 
   

dimarts, 2 d’abril del 2013

MAS GUINARDÓ

                                               
                                                     

Mas Guinardó

Des d'ara, el Mas Guinardó donarà serveis a totes les entitats d'Horta-Guinardó i als seus veïns.

Els origens del Mas es perd en la memòria. Ja al segle XIV hi ha els primers escrits que l'anomenen. Diu la llegenda que va ser propietat del famós bandoler Perot 
Rocaguinarda, nacut al 1582.

És una masia barcelonina que dona nom al barri del Guinardó. Duran els segles XVII I XVIII va servir de talaia per dirigir els setges de Barcelona. En el 1652 la rendició de la ciutat es va fer en aquest Mas.

Al 1894, Salvador Riera comprà el Mas Guinardó i al 1896 feu el mateix amb el Mas Viladomat, avui desaparegut, situat 
al final de la Rambla Volart.

Al 1897 s'aprovà la urbanització de tot aquest territori

Mas viladomat
 TANKA



El què ens envolta
jardins, carrers i pedres
tot, tot, té vida!
Però quan s'esfuma
es mor part de nosaltres



Carme

dimarts, 5 de març del 2013

TORRE LLOBETA

                             
                             TORRE LLOBETA







Torre Llobeta, de casa senyorial a símbol del barri de Vilapicina. Aquest nom prové del llatí pix, picis (pega)que fa referencia a la pega que s'extreia dels pins per segellar vaixells, una mena de brea.

 Construïda al segle XV i convertida posteriorment en masia,no se sap del cert si el nom li bé de les families Lloberes o Llobet, el què si se sap és que va ser utilitzada com a casa de camp per diferents famílies.L'últim propietari un tal Comas d'Argemir i Serrallonga, en morir l'any 1964, la va deixar a l'ajuntament de Barcelona que la restaurà i destinà a usos socials.

Aquesta casa pairal, una de les més antigues del pla de Barcelona,amb gran extensió de terrenys agrícoles, durant un temps fou dedicada a hostal fins a mitjans del segle XX 
 encara cultivaven les seves terres.

 Per la seva tipologia podia haver estat un edifici residencial suburbà.Té planta quadrada, pati central i coberta a quatre aigües tot estructurant-se en planta baixa i dos pisos. Una intervenció als anys 70 permeté recuperar  la serie d'arqueries del segon pis i de les portes d'accés. Conserva elements gòtics d'altres edificis ja desapareguts, traslladats per l'arquitecte  Pera Falgués i Urpí, una porta dovellada i sis finestrals flamígers ben esculpits.

                             
La seva ubicació es: C. Santa Fe n. 2 bis

Veient-la al passar pel passeig Maragall em fa somiar en altres temps,més romàntics, sense pensar que eren temps molt més durs sobretot per les dones.


dimarts, 29 de gener del 2013

                                           

                                                         FARMÀCIA  BOLÓS



És un plaer passejar per la Rambla de Catalunya de la nostra ciutat. Sempre quedo embadalida davant la farmàcia Bolós, una de les més ben conservades de l'època modernista, considerada com una joia decorativa i que tants records m'aporta


El Dr. Pera Giralt, metja de capçalera de la família i a qui jo dec la vida, m'enviava sempre que calia a aquesta farmàcia perquè ja era de les poques que preparaven les "fórmules magistrals" que ell em receptava. La seva filla Anna Maria, també farmacèutica es casà amb Jordi Bolós pare de l'actual propietari de la farmàcia i que constitueix la 17ª generació d'aquesta nissaga.

La farmàcia ubicada a la Rambla de Catalunya número 77, es va obrir al públic el 11 de gener de 1902. El seu fundador, el farmacèutic Antoni Novellas i Roig  la va vendre al farmacéutic Antoni Bolós i Vayreda el 25 de gener de 1927 per 50.000 ptas.(300 euros actuals).
El Sr. Antoni de Bolós la traspassà al seu fill Jordi Bolós i Capdevila  i aquest a l'actual propietari Jordi Bolós Giralt.


                                                             
El primer propietari, encarregà la decoració de la farmàcia  a l'arquitecte Antoni Falguera i Sivilla. La porta d'accés està formada per tres panells de fusta amb vidre emplomat representant el dibuix 
d'un taronger. A l'interior malgrat les reformes, es conserven en excel·lent estat les vitrines i el taulell de caoba, les pintures murals del sostre i els vitralls modernistes de l'època original.


dissabte, 19 de gener del 2013



              
          CAN  MESTRES
                                                        

Aquesta antiga masia del segle XVI, reformada al segle XVIII, situada a l'avinguda de Vallvidrera n. 25- 27, barri de Sarrià de   Barcelona, es composa d'un cos central amb construccions afegides a diferents nivells, algun dels quals formen terrasses. La coberta és a dues aigües trencades amb sector de terrat amb balustrada.
La façana té obertures en forma de balcons i altres amb finestrals.
Quan fou sotmesa a la reforma, les façanes foren decorades amb  alegres esgrafiats. Està envoltada per un jardí i protegida per una tanca exterior.


El seu últim propietari, fou el doctor Agustí Pedro i Pons, creador de la Gran Escola de Medicina Catalana en la segona meitat del segle XX. En els seus últims anys anava a estudiar i dormir a la finca.

PORXADA I RELLOTGE DE SOL


MÀQUINA RAIG X ANYS 20, PROPIETAT Dr, A. PEDRO I PONS
En el seu testament el doctor Agustí Pedro i Pons hi va instituir la Fundació creada l'any 1971 com hereva universal i la va dotar amb una part important dels seus béns.
La finalitat de la Fundació és la concessió d'ajuts per la ampliació d'estudis en l'àmbit de la medicina, ciències experimentals, lletres i música

dimecres, 2 de gener del 2013

CASA DEL DR. SASTRE I MARQUÈS

                                                 

                                      CASA DEL DR. SASTRE I MARQUÈS


Quan escric sobre CASES AMB ENCANT, m'agradaria no solament parlar de la seva meravellosa arquitectura, també voldria escriure  la historia dels seus habitants perquè crec que les cases tenen vida i son testimoni del passat. Però això, no sempre és possible.

 Us recordeu del sucre del Dr. Sastre i Marquès? Segur que els de la meva generació si el recorden. La mare, solia donar-me'n amb una cullereta molt petita quan creia que tenia cucs.
Va ser aquest farmacèutic de Ciutat Vella, professional de molta anomenada  per les seves formules magistrals i que formava part de la burgesia catalana de finals del segle XlX qui va crear aquest medicament.

Quan jo anava sovint a Sarrià, solia passar per davant d'aquesta casa de petites dimensions, senzilla, de planta quadrada que no amaga els seus trets distintius del modernisme. El seu arquitecte Josep Puig i Cadafalch, combina el maó vista amb els estucats de cals, els esgrafiats i la rajola de ceràmica vidriada. Cal destacar la glorieta de l'angle del jardí. Aquesta i la casa en general presenten una forta semblança amb la casa que fou residència d'estiu de l'arquitecta a la seva ciutat natal d'Argentona.
                                                             
És molt curiós el detall que va tenir l'arquitecte de l'edifici construit al costat   de la casa, al col·locar rajoles similars a totes les finestres de manera que el bloc d'habitatges dialogués amb la casa i així esmorteir l'evident impacte que el seu volum i proximitat produeix