TORRE LLOBETA
Torre Llobeta, de casa senyorial a símbol del barri de Vilapicina. Aquest nom prové del llatí pix, picis (pega)que fa referencia a la pega que s'extreia dels pins per segellar vaixells, una mena de brea.
Construïda al segle XV i convertida posteriorment en masia,no se sap del cert si el nom li bé de les families Lloberes o Llobet, el què si se sap és que va ser utilitzada com a casa de camp per diferents famílies.L'últim propietari un tal Comas d'Argemir i Serrallonga, en morir l'any 1964, la va deixar a l'ajuntament de Barcelona que la restaurà i destinà a usos socials.
Aquesta casa pairal, una de les més antigues del pla de Barcelona,amb gran extensió de terrenys agrícoles, durant un temps fou dedicada a hostal fins a mitjans del segle XX
encara cultivaven les seves terres.
Per la seva tipologia podia haver estat un edifici residencial suburbà.Té planta quadrada, pati central i coberta a quatre aigües tot estructurant-se en planta baixa i dos pisos. Una intervenció als anys 70 permeté recuperar la serie d'arqueries del segon pis i de les portes d'accés. Conserva elements gòtics d'altres edificis ja desapareguts, traslladats per l'arquitecte Pera Falgués i Urpí, una porta dovellada i sis finestrals flamígers ben esculpits.
La seva ubicació es: C. Santa Fe n. 2 bis
Veient-la al passar pel passeig Maragall em fa somiar en altres temps,més romàntics, sense pensar que eren temps molt més durs sobretot per les dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada